Avui ens ha dit definitivament adéu. Després de llarg temps acomiadant-se de tots, ja en tenia prou. Marxa massa aviat, li quedava molt, no era el moment. No hi han preguntes, no disposen de resposta. Ha lluitat envoltat dels seus, ha estat acompanyat fins a l’últim instant. Encerclat de tanta gent ha vist la recompensa a tant d’amor i amistat oferta durant anys. S’ha sentit abraçat, a la seva manera ens ha abraçat. Li hem allargat la mà, ell l’ha obert tant com ha pogut. L’hem mirat, ell ha fet l’esforç per veure’ns. L’hem fet riure, desprès somriure, suposem que al final li feia gràcia. I ara, cadascú ens quedarem amb una petita senyal de l’últim moment compartit.
La malaltia ha guanyat. Avui aixeca victoriosa el seu triomf. Però la seva inconsciència no li deixa veure que patirà la pitjor de les derrotes. Hem entrat en el terreny dels records. Aquests són eterns i aquí, tot i la seva despietada maldat, no podrà. No gaudirà de fer-te oblidar, de què t’oblidem. Amb el temps la seva desfeta final ens permetrà tornar a estar junts. Acabarem guanyant nosaltres. D’una altra forma però l’haurem guanyat. T’ho asseguro.
Bon viatge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.