Granollers a 2 de Juliol del 2011
En la situació actual de crisis, tan social com econòmica, he obert internament un dubte: necessito aprendre o primer haig de desaprendre. Dos conceptes antagònics que per a mi en aquests moments van íntimament lligats.
Professionalment les coses han canviat. Personalment també. El que abans d’ahir semblava una veritat absoluta en el camp de les decisions professionals avui ho poso en dubte. Les clares conviccions personals d’abans ara no les tinc clares. El que semblava gaudir de gran valor avui deixa pas a d’altres sentiments que no eren prioritaris. Quelcom està canviant.
Vaig caure en la trampa de creure que tenir era més important que ser i que havia de ser el que volien més que el que volia, pensant que això de fora era millor i més necessari que això de dins. Em vaig encegar amb la fal·làcia del consumisme infinit que podia fer créixer el meu projecte professional fins a quotes impensables. Volia creure que vivia en una democràcia en què la meva opinió era important i en què la majoria dels que ens governen ho feien pensant en el be públic. Era conscient de que davant qualsevol situació aliena a la meva voluntat el benestar social, que contribuïa a pagar, estaria del meu costat i que arribada una edat podria gaudir de la vida sense la pressió del treball... I així un munt de sensacions.
I vagi per endavant que no és la crisi dels 40 ja que per sort i resignació ja els he passat i amb escreix.
Haig d’aprendre a conviure amb la nova situació. Renovació de valors, nous conceptes socials polítics i econòmics. Estic obert al canvi.
Ara bé al intentar aprendre m’he adonat que primer necessito un exercici dur per desaprendre. He intentat adquirir nous valors però els vells no m’ho permeten. He intentat incorporar nous conceptes però els vells els hi barren el pas. Estic disposat a pensar en clau de novetat però la rutina m’ho prohibeix. Haig de construir nous discursos però els anteriors trenquen les frases.
Estic convençut: haig de fer un procés de desaprendre per tornar a aprendre i adaptar-me al nou model econòmic, polític i social ja que això va per llarg. Algú sap com es fa?
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.