És d’agrair que tot i els greus problemes econòmics pels que esta travessant una entitat emblema de la ciutat com és l’handbol Granollers no s’hagi perdut la GRANOLLERS CUP. Sóc conscient que aquesta activitat segurament reporta beneficis al club però quan la situació econòmica és la que sembla els ànims poden decaure i deixar projectes de costat. Aquests dies la ciutat s’ha vist inundada amb uns 3000 joves de 18 països diferents i uns 99 equips. Impressionant!.
Un, que és més donat en l’actualitat a seguir el club pel que significa de representació que per l’esport en si, s’enorgulleix del que és i significa la GRANOLLERS CUP
Haig de dir que en els darrers anys vaig més a la Porxada a veure handbol durant aquests dies que al pavelló durant l’any. Ser que possiblement faig mal fet però la realitat que m’envolta m’obliga a prioritzar.
I és que m’agrada la diversitat de cultures que s’hi veu. M’encanta la il·lusió i felicitat reflectida en la cara dels que hi participen. M’interessa el intercanvi d’experiències que permet i a la vegada enriqueix als joves amb la convivència de tants coetanis diferents. Gaudeixo amb el compromís, l’esforç i el treball que cada partit amaga. Em fascina la quantitat de gent que voluntàriament el fa possible i que visualitza la cohesió envers el significat de l’esdeveniment. Fascino amb el color que agafa Granollers. Rememoro èpoques passades al veure el baveig constant dels nois davant les nòrdiques...I així podria seguir.
Només em preocupa, com en tants d’altres esdeveniments d’aquestes característiques, la competitivitat que demostren alguns pares,mares, familiars, coneguts i desconeguts des del costat dels camps. Faríem bé de deixar als més petits créixer més en les competències que en la competitivitat. No els espatllem abans d’hora.
I si em permeteu i des de la distancia vull dir que em faig meva també la Granollers Cup.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.