Granollers a 14 d'Agost del 2011
A les mans m’arriba un exemplar del Periodico en castellà. Fullejo. Secció esports i un titular: “Los futbolistas españoles también se indignan”. La mare que m’ha parit!. Jo si que m’indigno amb aquest titular.
Resulta que l’AFE (Asociación de Futbolistas Españoles), segons paraules del seu president Luis Rubiales, ha engegat una mesura de força i amenaça amb convocatòria de vaga. Això posa en perill l’inici de la lliga el proper dia 20. Deu ser de les poques vagues, i mira que hi ha motius per fer-ne, que es produeixen durant les vacances. El motiu: els deutes de molts clubs als seus jugadors. Ni més ni menys que 50 milions d’euros durant l’última temporada. Més de 200 jugadors afectats. No els falten raons. El futbol esta endeutat fins el coll. Sis equips de primera iniciaran la lliga immersos en un concurs de creditors. Veure article anterior “el futbol se’n va a la merda”.
“Cabreados, enojados, irritados, molestos, enfadados...”. Qualsevol m’hauria servit. “Indignados” no, no ho accepto.
Aquesta accepció avui i en aquest país, té massa significat. Desprès del 15M el indignat és aquell que lluita per uns ideals genèrics, globals. Reclama una societat més justa, solidaria i tolerant. Busca fórmules per acabar amb les diferencies entre països avançats, emergents i subdesenvolupats. Necessita donar resposta a l’explotació infantil, a les discriminacions i la violència de gènere o ètnica. Denuncia els abusos dels mercats de valors, de la banca, d’allò merament especulatiu. Vol treballar per una democràcia més participativa, uns partits més oberts i uns polítics més sensibles amb la realitat del poble. Creu en unes retallades abans de les altres. I així...
Aquesta accepció avui i en aquest país, té massa significat. Desprès del 15M el indignat és aquell que lluita per uns ideals genèrics, globals. Reclama una societat més justa, solidaria i tolerant. Busca fórmules per acabar amb les diferencies entre països avançats, emergents i subdesenvolupats. Necessita donar resposta a l’explotació infantil, a les discriminacions i la violència de gènere o ètnica. Denuncia els abusos dels mercats de valors, de la banca, d’allò merament especulatiu. Vol treballar per una democràcia més participativa, uns partits més oberts i uns polítics més sensibles amb la realitat del poble. Creu en unes retallades abans de les altres. I així...
En el cas de tots aquests professionals de la pilota jo faria el mateix. Els clubs han de pagar el que van signar. Tenen el meu respecte, suport i solidaritat. Però a cap d’ells els he vist a les manifestacions, a les acampades, a les assemblees. No els hi demano. Però tampoc he vist declaració escrita o visual donant suport a les reclamacions i posant la cara del món del futbol al costat d’un moviment que comptava amb tant de suport ciutadà i amb el que en molts arguments, si haguessin estat atents, si haurien identificat. Avui ells també reben les conseqüències d'aquest sistema.
Per tant el senyor Casillas com a portaveu, però val per qualsevol dels altres, serà un cabrejat però en cap cas un indignat. Javier Poves, futbolista retirat als 24 anys del Sporting si que és un indignat.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.