ÚLTIMA HORA:AVUI DEIXO DE FUMAR. PRIMER DIA

Granollers a 8 d'Agost del 2011

Dissabte 6 23:00

Al balcó fumant un “puret”. De cop i volta davant meu la meva filla. No havia passat mai. Mai havia fumat davant seu. Compromís sagrat.

Miro de dissimular llençant el cigarret sense paper a una de les jardineres. Però ja és tard. Els seus ulls repassant la taula buscant vés a saber què. Ho troba. Agafa d’un revolada el paquet i m’amenaça amb llençar-lo a les escombraries. Li deixo fer com aquell a qui no l’importa.

De nou la calma. Ella ja és a dormir. Hauré d’agafar més precaucions. Necessitaré estar més alerta. No pot tornar a passar. Buscaré altres llocs més recòndits. Tot plegat patètic.

Diumenge 7 9:00

Pensava que tot estava oblidat. Però encara mancava la gran hòstia verbal. Estocada en tot el cor. Punyalada als sentiments. Repte a la raó. “Papa no fumis. A les caixes posa: pot matar”.

Dilluns 8 8:00

Ho he decidit. Ho faré principalment per mi però en especial per ella. Deixo de fumar.

Ja porto un d’aquells miraculosos pegats de nicotina i recordo quan va començar tot. Restaurant La Gamba els divendres. Tertúlies nocturnes fins a altes hores de la matinada. 30 anys i sense haver fumat. Algú m’incita amb un havà. Vaig caure. És el mateix procés que amb d’altres drogues. Cada divendres igual.

Viatge a Cuba, paradís del món de l’havà. Partagas, Cohiba, Montecristo... Cafè amb un “torcedor” a la barra del bar de la botiga de la fàbrica Partagas. Immersió absoluta en la litúrgia. Augment del consum. Poc a poc va passar d’un “divertimento” a un vici. De grans a més petits i encara més petits (com cigarrets), però de menys a més.

Ara ja no ho gaudeixo. Ha arribat el moment. Diuen que abans de posar-t’hi, fes-ho saber. Us ho faig saber. No ser si sou molts o pocs però mi comprometo amb tots. Avui reduiré a la meitat, demà nomes tres i fins a final de setmana només un. Desprès cap.

S’ha acabat. A LA MERDA!
"Qui té molts vicis, té molts amos". Plutarco