¿Indignats on sou? No us he vist a la Porxada , he trobat a faltar la vostra carpa informativa. Aquest era el vostre moment. Tan de temps demanant-ho, tantes hores d’espera. ¡L’Ajuntament està en flames, l’hem cremat!. Foc i ¿flama nova?.
Ho hem fet.¡Visca la revolució!, cridàvem els presents. Era el crit unànime d’una plaça a rebentar d’indignats. La “partitocràcia” més absolutista consumida per bengales de color vermell. Hem brasejat la corrupció, els privilegis, l’autisme en què es troba immersa la classe política. Tot el sistema polític actual ha estat reduït a un munt de cendres. I ho hem fet bé, creant una imatge bucòlica d’homenatge al foc. Bengales, petards, cortines i castell de coets han donat per tancat un cicle. Les brases estant del vostre costat. Llàstima que ha estat una “performance”. Haureu de tornar més tard per recordar a tothom que això d’avui era un simulacre i que s’ha de continuar lluitant pel canvi, però no el que propugnen ells, si no el real, el de tots.
Abans hem passat rajoles, alguns deixaven entreveure intencions de fotre-li al cap a algun polític dels que participen del sistema que cremaríem, simbòlicament, més tard. Grans i petites, infants i adultes. La munió de passadors feia pensar en què hi érem tots, no mancava ningú. Granollers, disposat a la reconstrucció per una democràcia real, ajuda a portar les rajoles del nou edifici. Guarnits per l’ocasió de Blanc i Blau, els colors dels nous partits, les files es donen l’esquena, ¿s’han enfadat ja i actuen com els seus antecessors? Les faccions més joves són els primers. Van ràpid, tenen pressa, el futur és seu i el present no els hi ofereix grans expectatives. De moment hi ha més paperetes dels Blancs.
Aquesta és una votació en dos sufragis. Ara toca als adults. Més gent té dret a votar. El futur per a ells és present i ara mateix no estan còmodes. Comença la jornada electoral i la participació ràpidament dona un alt percentatge. S’acosta l’hora del tancament de les meses. Majoria de vots escrutats: Blancs. Manca encara el recompte final i les al·legacions però, ¿seran ells els nous governants pel proper any?
Toca retirada. Són les 2:30 de la nit i la nena comença a estar cansada. ¿Com puc caminar entre aquesta multitud? La Festa Majorla Porxada i arribo a la religiosa de l’església. Un grup tocant, la nena revifa. Vol ballar amb el pare. Jo estic esgotat però penso que d’aquí a molt poc temps no voldrà viure la celebració amb mi, els amics i amigues hauran passat per davant. Haig d’aprofitar i faig l’esforç. Una salsa, un tango i acabem amb un Cha-cha-cha. Ara si cap a dormir.
Per cert la veu ja tornava a ser aquí. Després d’anar amb l’amant ha tornat a casa. I pregunto: ¿Cal que tot el volum de la Festa sigui tan elevat? ¿És la nova forma d’evitar els discursos antisistema que es puguin generar de forma espontània davant les moltes trobades de la ciutadania? Demanaria el proper any gaudir de parlar amb qui em vaig trobant.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.