LA TRAMPA DEL BAR DE PLATJA

Granollers a 25 d'Agost del 2011

En Bryan és britànic. Per ser més exactes del barri de Tottenham, a Londres. Parlo d’ell per ser blanc i europeu de primera, si fos de pell fosca o romanes, aquest article seria molt més complicat. De família modesta sempre ha hagut d’estar pendent de contractes temporals allà on treballava. Treballava a diferents llocs, el contracte sempre era igual. És honest, però és humà. I davant les dificultats ha buscat noves fórmules per donar de menjar als seus fills.

De cop i volta un company li explica com li ha anat de bé muntar un bar a la costa d’Espanya. Concretament a Lloret de Mar, a la Costa Brava. En Bryan no s’ho pensa, agafa maletes i cap a Catalunya. Durant dies busca local. El troba, esta en condicions acceptables per no invertir-hi pràcticament res. Tan sols adequar la cuina i canviar quatre taules i cadires. Contacte amb possibles proveïdors, arriba a acords de negoci. Busca nom, el troba: Spurs Pub.

Primers contactes amb la burocràcia, millor dit amb la “burrocràcia”, d’aquest país. Alta de l’activitat, permís d’obertura municipal, alta d’autònoms, contracte laboral dels dos ajudants.

Inauguració. En pocs dies ple de turistes anglesos i de no tan anglesos que també fan de turistes. Refrescos amunt i avall, “paellador” de marisc o sense, gelats i sobretot cerveses, petites, mitjanes, grans i massa grans. Després passa a Lloret, i tants altres llocs, el que passa.

Dos mesos i baixa de l’activitat, dels autònoms i de la seguretat social. Local obert, continua treballant. Dos mesos més, el que aguanta la temporada estival. Persiana baixada, bitllet “low cost” amb Ryanair i cap al seu país.

Proveïdors, creditors ja heu cobrat! L’administració s’estranya. En Bryan no ha fet la declaració pertinent de l’IVA, no ha presentat el model d’IRPF. Ni tan sols dels dos primers mesos en què tot plegat era oficial. Procés administratiu. El reclamen, no hi és. El busquen, no el troben. Van tard. L’habitual lentitud de l’administració els passa aquest cop factura.

A Tottenham un dia en Bryan es troba amb el seu company, si, el de la idea.
Amic- Wassup! Since it has gone?
Bryan- Fabulous! Next year I put it addressed to my wife.
I tant que si!
Salut