Un dia qualsevol a una hora qualsevol. Davant d’un grup es posa a debat l’educació d’aquest país. Presentació a càrrec d’un especialista en la matèria de qui no recordo el nom. Torn de paraules. Intervenció d’una mestra. Del que diu parla de les competències dins l’aula. L’escolto amb atenció, té raó.
Passen els minuts i les intervencions. Agafa la paraula una noia i mostra la seva disconformitat davant l’afirmació de la mestra suposant entendre que el sistema educatiu afavoreix dins de l’aula la competició més agressiva. Aboca els seus arguments. També té raó.
Novament la mestra agafa la paraula i desfà el malentès. Aclareix que entre ser competent i competidor hi ha una gran diferència; a l’escola es treballa la competència cada cop més i es busca la part positiva de la competició. M’adono de la importància d’escoltar bé i saber el que s’escolta. Tot i la lleugera noció personal davant els diversos mots i la seva diferència em neguiteja el desconeixement profund. I m’assalta una pregunta: ¿què vull ser competent o competidor?.
Arribo a casa. Entro al totpoderós Google. Escric: diccionari de la llengua catalana. Pantalla amb la pàgina del DIEC2, Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans.
Llegeixo, anoto. Escric en un full les que em serveixen. Una paraula amb porta a l’altra i aquesta a una tercera. No veig el final del túnel. Serà complicat escriure aquesta columna.
M’il·lustro. Competència: “fet d’entendre pregonament en una matèria”. Cerco competent: “que té competència en una matèria; reconegut apte per a una professió, un ofici, entès en una matèria, etc...”. No trobo subjecte. No hi ha un competent, un és o no competent.
Continuo, Competir: “Dues o més persones, lluitar, esforçar-se, emular-se per aconseguir el mateix objecte”. Aquí si trobo subjecte, competidor/a: “persona que competeix amb una altra per obtenir el mateix objecte”.
I penso en competitiu-iva. Ha de fer referència a la competició i al competidor. Error! No només fa referència a competir sinó també a competència: “Que implica una competició. Que pot sostenir la competència”. Faig relectura de competència i m’adono que també és: “rivalitat d’interessos entre persones que persegueixen el mateix objecte.” És a dir, coincideix amb competició. Necessito al Màrius Serra! Collons que rica, complicada i diversa és la llengua! M’encanta.
Bull el cap. Crec entendre una cosa: competent pot significar ser vàlid; competidor només és ser lluitador. M’està començant a interessar més la competència que la competició. Prefereixo ser competent que competidor. No, ja ho tinc, vull ser competitiu: creure en les meves competències i ser capaç d’implicar-me en una competició en bones condicions.
I em pregunto: ¿avui en dia som competents o competidors?. I arribo a la conclusió de què l’afany per competir està trepitjant la necessitat de treballar la competència. Ho tinc clar. ¿Pot ser que l’afany per ser més que l’altre enlloc de millors ens hagi portat fins a la situació actual? ¿Pot ser que hàgim acabat emmalaltint de competició?
¿És millor competir per arribar primer que compartir i aprendre dels altres arribant junts? ¿M’omple més ser el més ric o estudiant la manera d’evitar els pobres? ¿Haig d’assolir que la meva religió sigui la millor o conèixer les altres i aprendre en la fe junts? ¿Sóc més feliç amb la casa més gran o estudiant la forma de què tots gaudim d’una casa? ¿És més important preocupar-se per si el meu cotxe és millor que el del veí o bé en trauré més de conèixer bé el que tinc?
Vaig a la botiga, intentaré ser competent al vendre però ben segur hauré d’acabar essent competidor pel preu. Em desanimo, m’agradaria que el client valorés els coneixements, el tracte, l’assessorament, no si l’altre és més barat. Sabeu què, miraré de ser competitiu i trobar l’equilibri. Per cert no es tracta de ser més competent que l’altre, s’ha de ser competent per un mateix, si no estem tornant a competir.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.