ESTIREM LA MANTA

Veure pàgina oficial d'ESTIREM LA MANTA

Granollers a 7 d’Agost del 2011

La Confederació de Comerç amb el suport de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa la campanya “estirem la manta”. ¡Quiets, no és una invitació a tornar a fer acampades i bivacs a la plaça de Catalunya!. És una campanya que pretén sensibilitzar als ciutadans de la problemàtica que la venda a través del denominat “top manta” representa pel sector del comerç.

Una acció que amb el repartiment de més de 200.000 díptics en set idiomes vol fer arribar la preocupació envers aquesta problemàtica a la població. Es calcula que l’any passat el comerç català va perdre 100 milions degut a aquesta il·legalitat. És per fer quelcom, no?

Tots hem passat per davant d’una o vàries d’aquestes mantes. En moltes ocasions són presents a tot el passeig, una al costat de l’altra, davant o darrera. Ulleres, bosses, perfums, CD’s, DVD’s, carteres, mocadors...tots de “marca”. Fins i tot molts de nosaltres hem estat presents en un moment d’aquells en què d’una punta o de la contrària es veu a un d’ells, no l’havies vist fins el moment, que dona l’avís. En segons les mantes plegades, els articles barallant-se dins d’elles i el venedor a la carrera. Poc després la guàrdia urbana darrere a veure què i qui pilla. Els he vist a Passeig de Gràcia, Plaça Catalunya, Parc Güell i d’altres. A Barcelona, Lloret, Sitges...

100 milions són molts diners que es deixen d’ingressar i per tan de tributar. Poden significar tancaments de botigues i pèrdua de llocs de treball. ¿Ajudarien a mitigar, poc però ara és molt, les constants retallades del govern?¿Ens ho podem permetre?.

Em diuen: “així ajudo a aquest pobre noi”. En certa forma és possible. Ara bé hem pensat, ¿qui o què hi ha al darrere?. Aquest “pobre noi” està essent explotat per una gran indústria de la falsificació que posa en circulació productes a través de màfies i grups organitzats delictius. A ells els hi acabarem fent arribar els nostres diners sense ser conscients a què es destinaran. Segurament a res de bo. 100 milions donen per fer molt de mal. Per cert en veig molts recollint cartró o ferralla i no els donem ni un euro.

Escolto com excusa per comprar en aquestes mantes del desig: “em surt molt barat”. És evident que avui en dia amb la situació econòmica de molts estalviar-se diners és important. Però quina garantia em dona el que estic comprant? Quines normes ha hagut de passar? És més, si estem en contra de perdre serveis degut a la baixada d’ingressos, no podem estar afavorint un negoci que no tributa. No és coherent.  

Llegeixo en un fòrum: “la veritat és que no tinc molts diners però m’agradaria una bossa de marca encara que no ho sigui”. Escolti senyoreta, si no es pot, no s’ha de fer. Si una reflexió hem de treure d’aquesta crisi és que viure per sobre del nostre nivell no és possible. I desitjar una bossa, un mocador o qualsevol article que no es pot pagar, és això. I comprar-lo d’imitació il·legal és no acceptar encara la realitat.

En aquest fenomen no hi ha un únic responsable. Tots, en diferents graus, estem afavorint aquesta situació. Els primers evidentment els grups mafiosos però també les autoritats competents què han dubtat en la persecució. I per acabar, nosaltres. No hi ha negoci sense clients. I nosaltres hi comprem.

Així que comprem el que podem, mirem a on i fem-ho bé.

Salut