BARCELONA ÉS A CATALUNYA EL QUE MADRID A BARCELONA. BIG BAND.

Granollers a 16 d’Agost del 2011

Mirar-se el melic no és propietat exclusiva de la capital d’Espanya. La ciutat més gran del nostre país, i ara parlo de Catalunya, no gaudeix d’una visió més amplia, més generalista ni més descentralitzada, en definitiva més de tots, que la de Madrid. La sensació de ser ignorat de molts davant el centralisme madrileny no és diferent a la de com son ignorats d’altres davant el de Barcelona. Exemples molts i en molts sectors. Fins aquí no descobreixo res que no formi part de l’ideari de qualsevol català no barceloní. Però la reiteració en la idea comporta la reiteració en la denúncia.

Llegeixo i rellegeixo l’article publicat el passat diumenge 14 d’Agost a la Vanguardia. En l’article, “Swing català, les Big Bands demanen pas” i escrit per Esteban LLinés, aquest tuf, a tot es mou a la capital, torna a estar present.

Destacar en primer lloc la valentia del diari per publicar un espai tan ampli a parlar de Jazz i en concret del format de Big Band. Al seu escriptor reconeixement  per perseguir i assolir que sigui publicada. No és fàcil ni habitual obrir la secció de cultura d’un diari generalista amb un article com aquest. Tampoc em vull oblidar de felicitar a la “Locomotora negra” pel seu 40è aniversari.

Durant la lectura queden ben clares la trajectòria, la qualitat i l’esforç de les que hi surten esmentades. Res a dir sobre això. Però si tot el swing català, i en concret les formacions de Big Band, es redueix a les barcelonines que destaquen vostès al seu article, anem arreglats. Perdó que a l’últim paràgraf destaquen també la de Terrassa. Gràcies.

El treball en favor d’aquesta música és molt més ampli dins el territori català. Les procedències de formacions d’aquestes característiques sobrepassa els límits territorials de la capital. El nombre de Big Bands és molt més elevat que el sumat per les barcelonines. I serveixin com exemple la de Granollers mateix dirigida per Martí Ventura, la del Maresme sota la batuta de Gerard Nieto, la de Badalona, la Girona Jazz Project i altres. Per cert aquestes agrupacions musicals en la seva vessant escolar també són més globals. No poden sortir totes les que són però que totes les que surten siguin d’allà mateix...

No senyors, tot i que ho sembla, el món de les Big Bands no és patrimoni de Barcelona. L’article perfecte possiblement és impossible, però el titular adequat és molt més fàcil. Què els sembla: “Swing a Barcelona, les Big Band de la capital demanen pas”. Sota aquesta afirmació, res a dir. Continent i contingut coherent. Ara, amb el que han utilitzat no em deixen cap més opció que cridar: ja està bé de centralisme!. I serveixi el crit no tan sols per la música.

“El que no vols per tu, no ho facis als altres”

Salut