Granollers a 16 de Juny del 2011
Rebutjant clarament els fets no pacífics, que personalment no m’atreviré a catalogar de violents, d’ahir a l’entrada del Parlament, crec que no se li ha de buscar més explicacions que les mateixes que es donen per qualsevol acte de celebració d’un títol del Barça. I vagi per endavant que no permetre l’accés al Parlament de Catalunya dels representants polítics escollits no és la millor imatge de respecta del sistema que ens regeix actualment, millorable si, però que és el que tenim. Defensant això no mi trobaran, però...
Ja està bé de lliçons de democràcia
Dit això, ja està bé de lliçons de democràcia de segons qui. És del tot cert que no deixar entrar al Parlament de Catalunya als representants polítics no és demòcrata. Però que qui m’ho tiri en cara siguin aquells que permeten partits polítics tant piramidals per dominar-los des de les cúpules, em molesta. Que els qui intenten alliçonar-me sobre democràcia siguin els mateixos que no permeten llistes obertes i porten anys evitant un nou sistema electoral més just, em rebel·la. Que aquests siguin els que s’omplen la boca de primàries i acabin escollint a dit, em cansa. Que ells em parlin de democràcia, m’indigna. S’han preguntat tots ells si ens han dotat d’una forma de participació, més enllà de la de cada quatre anys, que permeti expressar sense haver de manifestar-se? O ja els va bé com esta muntat? Molts dels polítics actuals, i la generalització és injusta, són treballadors de la democràcia, altre cosa és que la representin.
No es permissible el que s’ha viscut
I estic d’acord. Però senyors polítics tampoc és permissible gairebé 5000000 de parats, un 46% d’atur juvenil, empreses i autònoms en constant desaparició, pujar l’edat de la jubilació mentre es mantenen els seus privilegis en aquest tema...
No és permissible que els qui més responsabilitat tenen en l’actual situació siguin ajudats sense exigències (vegis bancs i caixes) i no es faci res pels constants desnonaments de famílies.
Em sorprèn aquesta teoria aplicada, als bancs i caixes i altres grans empreses, del sistema capitalista dels guanys i el comunista de les pèrdues: això tampoc hauria de ser acceptat.
No es permissible retallades en la sanitat i l’educació de tots i en canvi es mantinguin senat, diputacions, ambaixades de dubtós rendiment, finançaments de partits i sindicats i d’altres “xocolates del lloro” com cotxes oficials, viatges en “Bussines Class”, trasllat de la seu de la Unió Europea , desfilada de les forces armades...
M’agradaria veure la mateixa unió, decisió i contundència en buscar solucions a aquests problemes que les que he observat per que el d’ahir sigui condemnat i no es torni a repetir. Com s’han posat d’acord en això i que ràpid!
De tres a cinc anys de presó
Demanaria tranquil·litat a qui llegeixi això i cregui que li pot tocar. En un país en que el senyor Millet esta en llibertat aquesta frase no ha de fer por. O si? Potser segons qui ets o a qui coneixes la justícia és diferent? M’agradaria pensar que no.
Així no indignats
No tinc prous dades per saber si eren quatre, vuit o dotze. Si eren secreta o infiltrats. Si són els de sempre o formaven part del grup. El que si que tinc clar és que així no. La crida era del moviment i com a tal ha d’assumir les responsabilitats del succeït, reflexionar i treure les conclusions adients evitant la repetició d’uns fets que desprestigien el mateix i per tant els continguts de les reclamacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.