Granollers a 13 de Juliol del 2011
Ara fa més de quinze anys va haver-hi qui va gaudir de la gosadia suficient per contraure matrimoni amb mi. Entre les moltes decisions d’aquells frenètics dies una va estar triar lloc per visitar, és el que en diuen el viatge de noces. Lloc escollit: Jamaica. D’això fa molt de temps i no hi havia vol directe, així que escala decidida: CUBA.
Aterratge en mig d’una de les anomenades tempestes tropicals. Bus en unes condicions que aquí no hauria agafat ni boig i desplaçament cap a l’hotel. En el viatge un munt d’imatges: nen@s mig despullats banyant-se en qualsevol toll, gent asseguda als portals dels edificis, cases colonials mig en runes, cues per agafar la ració de menjar o el transport públic (guagua) , i un munt de simpàtics cotxes dels 50’ ”(cadillacs, chevrolet....) que em van transportar a “Grease. Això si molts d’ells aturats per efectes de l’aigua i amb el propietari intentat fer de mecànic. I una frase dita al passar per davant de l’hotel Cohiba per una mena d’orador que em va quedar gravada: “el mas moderno de la Habana. Fijense en las puertas... se abren de forma mecànica”. Que bé es viu a Catalunya, vaig pensar.
En els dos dies posteriors una de les sorpreses va ser comprovar la quantitat d’oferta de serveis i productes que de forma espontània et feia qualsevol pel carrer. Havans, guia turístic, restaurants o “paladares” privats, “jineteras” i taxis no oficials.
Ahir escoltava la protesta dels taxistes de Catalunya davant la proliferació de taxis sense llicencia que havien sorgit en els últims temps. Gairebé s’havien quadruplicat en pocs dies. Gent que troba en aquest sector una manera de fer arribar diners a casa obviant que els treuen de qui paga i també els necessita. Però és el que té aquesta esgotadora crisi. Em va vindre a la memòria Cuba. Si aquell país que en comparació al meu em semblava tan inhòspit per viure.
Del viatge a Cuba fa 15 anys, d’això de Catalunya un dia. Estem tornant enrere? Diuen que les empreses estan en facturacions de fa 8 i 10 anys. Els cartrons de la botiga tornen a passar-me’ls a recollir (gràcies company negre per tant esforç pagat de forma tan mísera). Els carrers estan plens de carros robats del Capabro a la caça de ferralla. Els joves i els científics marxen a la recerca de millors perspectives de futur i un munt de gent s’està replantejant la possibilitat d’anar a les veremes. Els bars i les places s’omplen de parats. El benestar social va retirant prestacions, ens jubilarem més tard. I així podríem continuar...
Si, estem tornant a temps anteriors i no m’agrada. Collons senyors, entre tots arreglem aquest país, parem aquesta sagnia. Jo estic disposat a posar-m’hi. Que surti algú amb dos dits de front i li digui a aquest ignorant com ho podem fer. Però que no s’oblidi també d’explicar-ho als governants, als polítics, als bancs i als mercats financers. Segur que ells poden fer més que jo. No vull acabar pensant que bé es viu a Cuba. Si us plau...NO!
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.