Sóc de Granollers, visc i treballo a Granollers i fa més de 18 anys que em vaig apuntar al Crack, un gimnàs de Granollers sota l’Hotel Ciutat de Granollers. ¿Cal que digui per on em moc habitualment? Moc,Moc, que diu en Piqué.
Al gimnàs he passat hores enmig de màquines de cremar grasses, cintes d’un rodar infinit o rodones foradares que has de posar en un pal i que pesen en excés. He gaudit de la piscina universal per fer passar la calor, i de les ganes de passar calor a la caixa tancada de fusta sueca. Conec les dutxes, la recepció, la sala de les bicis o aquella en que juguem a ping-pong.
Al restaurant de l’hotel, multitud de dinars després de l’esforç. Un munt de desitjades begudes al bar per solucionar la deshidratació. Hi he vist amb els amics partits del Barça sopant, sense el Barça hi he sopat amb la família en el pati habilitat quan les obres. La terrassa d’entrada m’ha servit per fumar d’amagades fent un cafè al matí.
A l’hotel, he entrat al “hall” en dies que la porta del gimnàs estava tancada. He vist aquell ascensor al descobert enemic de qui pateix vertigen. De reüll he vist a les recepcionistes, i assegut en algun dels colorits sofàs he presenciat la gosadia d’alguns que encara es casen.
En fi, tant al gimnàs com a l’hotel, hi he fet vida. La repetició de visites converteixen els llocs en familiars, propers i coneguts. Si més no, t’ho penses.
De cop i volta a la part superior de la pantalla del Facebook, on hi ha els dos enamorats, hi veig un 1 en vermell. L’hotel Ciutat de Granollers em demanava que m’agregues com amic. Estava apunt de fer-ho però algú em va distreure a la botiga. Ho vaig deixar per més tard. I el que tenen els 45 anys: vaig oblidar-me’n.
Dies més tard a la pantalla em posa que l’Hotel Ciutat de Granollers realitza un sorteig si t’agregues. Recordo que ho havia deixat pendent. Clic i agregat.
Jo no sóc afortunat en el joc, en els sortejos o a la loteria. Ep, no us penseu que en l’amor... fins a trobar la meva dona també justejava. Mai m’havia tocat res. Menteixo, pagar els impostos, però això no és una sort. Fa un temps missatge al Facebook.¡Havia guanyat una nit d'hotel, gaudir de les instal.lacions del gimnàs i bufet al matí!.El dia el posava jo. Quina gràcia no!
Enguany, no pensàvem anar enlloc de vacances, botiga oberta tot l’agost. Solució: cap de setmana a l’Hotel Ciutat de Granollers aprofitant el pont i el val regal. Arribada diumenge, sortida dilluns. Cap necessitat de fer la reserva per Internet ni buscar la millor oferta. No sabíem si el desplaçament fer-lo a peu, en bus, cotxe o avió. L’avió va ser descartat ràpidament per innecessari i l’opció d’anar a peu també per les maletes. El bus ens exigiria un horari fix i escàs. El cotxe semblava la millor opció. No varem fer revisió tot i les recomanacions, pocs kilòmetres, gens d’autopista, tot carretera urbana.
Jo no sóc afortunat en el joc, en els sortejos o a la loteria. Ep, no us penseu que en l’amor... fins a trobar la meva dona també justejava. Mai m’havia tocat res. Menteixo, pagar els impostos, però això no és una sort. Fa un temps missatge al Facebook.¡Havia guanyat una nit d'hotel, gaudir de les instal.lacions del gimnàs i bufet al matí!.El dia el posava jo. Quina gràcia no!
Enguany, no pensàvem anar enlloc de vacances, botiga oberta tot l’agost. Solució: cap de setmana a l’Hotel Ciutat de Granollers aprofitant el pont i el val regal. Arribada diumenge, sortida dilluns. Cap necessitat de fer la reserva per Internet ni buscar la millor oferta. No sabíem si el desplaçament fer-lo a peu, en bus, cotxe o avió. L’avió va ser descartat ràpidament per innecessari i l’opció d’anar a peu també per les maletes. El bus ens exigiria un horari fix i escàs. El cotxe semblava la millor opció. No varem fer revisió tot i les recomanacions, pocs kilòmetres, gens d’autopista, tot carretera urbana.
Arribada a l’hotel. Aquí va començar la veritable sorpresa. El vaig veure amb uns altres ulls. Fins el moment només havia passat per ell, ara començava a gaudir d’ell amb la família. De visitant passava a ser usuari. Les seves instal·lacions només les havia vist, ara començàvem a utilitzar-les. No havia tractat amb el personal, ara ens tractaven a cos de rei.
Habitació sense terrassa, habitació canviada. Llit addicional per la Joana , llit instal·lat. I això que hi anàvem de gorra, ¿com deuen tractar als que paguen?. Suposo que igual. La professionalitat no va lligada als diners, i ells ho són.
Habitació en perfectes condicions. Terrassa amplia i ben equipada. Baixem a la piscina, gaudim d’una estoneta de bany. No em sembla la de sempre. L’hora ajuda, no és la normal en mi per fer esport. Més tard a dormir. Despertar amb regust celestial: al patí de sota una seixantena
 |
| Bon dia celestial sota la terrassa |
de joves de les Jornades de Madrid, en parada i fonda, cantaven i feien missa. No molestaven, ho prometo, afinaven i eren melodies suaus. Va ser un bon dia musicat. Suposo que l’Hotel no m’ho va dedicar, ¿o si?
Bulímia de bufet lliure. Sortida de l’hotel. Com a hostes responsables sense robar cap tovallola i a pagar les aigües del mini bar i el suplement del llit infantil. Haig de reconèixer que me’n vaig endur algun sabó de record. Resposta: no, esta tot inclòs. Agraïments i comiat. Els hi hauria fet una abraçada!
Un cop fora mirada enrere. Un sol pensament: MOLTES GRÀCIES per donar a la meva família un cap de setmana de vacances, per la humanitat i professionalitat de tots els que ens van atendre, per la qualitat del servei i la magnificència del premi.
Sempre havia pensat: te’ns la Sagrada família aquí i no l’has visitada, això si, has anat al Louvre. Quin munt de caletes per veure a la Costa Brava
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.