Granollers a 27 de Juliol del 2011
Dimecres 27 de Juliol
20:30 del vespre.
Acabant de tancar la botiga. El pare no ha estat fi en tot el dia. Petites síncopes s’han anat reproduint però amb menor intensitat. Pujo a fer-li una visita. La mare ha trucat al 112 i esperem un metge. De sobte i davant meu, els ulls se li giren i perd durant uns segons de nou el coneixement. Torno a fer ús del 112 buscant consell. Continuem a l’espera del metge a qui li tornen a enviar l’avís. En no més de 5 minuts es repeteixen els símptomes. Massa propers un de l’altre. Opto per trucar al 061 i envien avís a l’ambulància.
En 12 minuts el SEM arriba. De nou el protocol en marxa i sortim cap a urgències de l’Hospital General de Granollers. En un cop de sort, doncs fins el moment no havia passat, el pare té una de les síncopes en el viatge i detecten baixada important de la freqüència cardíaca..
21:15 del vespre
Entrem directes i nou episodi. El posen en un dels departaments. Electrocardiograma, placa i analítica de sang. Les síncopes continuen. Em recorda quan les corretges del dia del part de la meva filla i aquella angoixa pel soroll dels bàtecs del cor. De cop i volta metges i auxiliars tots tancats allà dins. Fins a sis persones vetllant per la salut del meu pare, lluitant per la seva vida. Ell ple d’elements estranys al seu cos i, una per mi i per sort, fins al moment desconeguda cara de malalt.
22:30 del vespre
El Dr.Velasco surt del “Box”. Moviments, noms desconeguts i de refilo la paraula transmesa per telèfon de quiròfan i marcapassos. Amb ell la Dra. Diana també marca pautes. Confirmació de la sospita. L’operen per posar-li. Blanc o negre, poc a decidir.
A partir d’ara sóc incapaç de temporitzar els successos en hores. Allà a la sala d’espera de la primera planta i de nit el temps és molt relatiu, el silenci monstruós, la solitud dels tres és l’única que acompanya i el pànic es transforma en una sensació constant.
Visualitzo moviments, gent vestida de verd i finalment la llitera amb el meu pare cap a l’ascensor direcció a la unitat de cures intensives. Era el que estava previst. Petita sensació de descans.
Reunió amb la Dra. Diana. Tot sembla haver anat bé. Ara a esperar la implantació del dispositiu definitiu.
Dijous 28 de Juliol
03:30
Havien passat unes llargues 7 hores per viure-ho , uns escassos 420 minuts per solucionar-ho. Tothom descriu la sanitat pública i en especial les urgències segons experiències. Jo per sort no en tinc gaires. I per aquesta només puc dir:
Quin privilegi de Sanitat Pública. Quin luxe de professionals a l’Hospital General de Granollers i al SEM. A tots ells gràcies per la disponibilitat, la diligència, l’esforç i l’amabilitat mostrada.
Des d’aquesta modestíssima columna diària continuaré reclamant per vostès condicions laborals i de treball dignes. No n’esperin gaire ja que no m’escolta ningú. Des de les meva ignorants lletres seguiré lluitant per no veure reduïts els nostres drets com a usuaris. En definitiva cridaré per dir no a les retallades en sanitat. Que retallin d’on collons vulguin però no d’aquí.
El meu pare avui és aquí gràcies a vostès.
Salut
Última hora: Aquest matí l’operen. Més ràpid impossible. Que tinguem sort.
HA ANAT TOT BÉ!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.