Avui ho he llegit però no he estat capaç de fer una traducció ni fidedigne ni tan sols total de la frase. M’ha semblat entrar dins d’un d’aquests xats d’adolescents dels que marxes en segons. Els classificats de contactes de la Vanguardia, molts d’ells veritables tractats sobre l’art de l’abreviació, estan plens d’ofertes de sexe que t’inviten a caure en la temptació de provar les mil i unes modalitats que existeixen. Parlo de la Vanguardia però en podria citar qualsevol altre.
Vagi per endavant que la quantitat d’accepcions per definir-les és espectacular i que a un servidor moltes d’elles no li sona d’haver-les practicat. Algunes ni tan sols he fet l’exercici de pensar com son, em cansen només de llegir-les. Visualitzant-les n’hi ha que em fan por, mal o em produeixen rebuig. Serveixin d’exemple:francès, grec, a pèl, pinces, fuet, pluja, anal, amo, submisa... Collons quin repertori!
Sorpresa també per què l’entorn i els accessoris són molt importants i es posen en valor: “jacuzzi”, amb copa de cava, lloc discret, saló Romà, Indi o “Sado”...No m’imagino vestit d’apatxe, amb una copa de cava i envoltat de bombolles!
De models, ampli repertori: nois, noies (àmplia majoria) i altres. Blanques, negres, de tots els colors, venint d’aquí i d’allà. Variades professions: hostesses, estudiants, massatgistes, executives...Cadascun/a fent referència al més destacat: pits grans, joveníssima, madureta, llengua amb vici, cames llargues, gordeta, dotat...Si no trobo el que busco és que he mort!
Algunes es situen en el mapa: cèntrica, pis de fàcil accés, zona clínic... a l’última m’haurien de portar a mi amb alguna d’aquestes practiques.
Una espectacular i variada oferta que suposo respon a la demanda. I és aquí on trobaríem el veritable debat: la prostitució. Si em permeteu un incís: demanaria una seria reflexió als mitjans de comunicació de prestigi sobre la imatge que projecten aquests anuncis a la seva credibilitat, moralitat i responsabilitat social.
No em trobareu defensant la prostitució, però no em veig capaç de negar a qualsevol la llibertat voluntària de comercialitzar amb el seu cos. És molt important el mot “voluntària” ja que tota altra forma de prostitució, amb explotació o tràfic de sers humans per aquesta pràctica, ha de ser perseguida policialment, condemnada i penada judicialment. Per cert no és una forma de comercialitzar amb el cos les mil i una operacions estètiques?
D’una vegada hauríem d’anar acabant amb la hipocresia governamental i social que envolta aquest mon. La prostitució no es pot amagar, és utòpic acabar amb ella i és necessari obrir el debat sobre la seva legalització. Un debat en el que demanaria a les esquerres no deixar-se pressionar per segons quines posicions feministes i a la dreta donar resposta a aquesta realitat més enllà del que en pensen els cercles catòlics.
¿Una consensuada normativa podria servir per diferenciar clarament el que és i el que no pot ser? Posaria en ordre als empresaris i els locals? ¿Significaria control sanitari i drets laborals per les i els professionals? ¿Donaria accés a unes condicions laborals dignes (si és que en aquesta professió pot ser digne qualsevol condició)? ¿Significaria seguretat sanitària pels usuaris?
Finalment una pregunta per la reflexió: ¿ha d’imposar-se l’ideal de l’eradicació o s’ha de prioritzar el control del negoci i la seguretat dels que hi treballen?
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.