HO VAIG PROMETRE: DELS BOUS A CATALUNYA.

Granollers a 22 de Juliol del 2011

Vaig ser molt crític en una columna envers la festa taurina. Ho continuo essent. Però vaig prometre que un dia em posicionaria amb la festa dels bous a Catalunya. I el que es promet s’ha de complir.

En el primer cas vaig mencionar que no era res en contra d’Espanya sinó a favor del dret dels animals. En aquest, que consti, no és res en contra dels que gaudeixen d’aquesta festa, continuo parlant en favor dels animals i en cap cas el meu discurs esta enverinat per un munt de vots.

Bou embolat, bou capçallat, bou cerril. Aquestes són algunes de les modalitats que desprès de visionar i llegir sobre les festes dels bous a Catalunya he reconegut. A uns els hi posen certa eina a les banyes i els fan corra amb flames en una mena de correfoc. Als altres els lliguen pel cap i els estiren d’un cantó a l’altre. Els últims els deixen anar i tots a esquivar-lo, o no. Explicació reduïda però ser de la vostra capacitat per informar-vos si ho voleu fer.

En tots els casos hi és present un animal envoltat d’una multitud que el toca, el remena, l’aclapara i, el més descentrat, fins i tot el pega. Els lliguen, els fan corra amunt i avall, a dreta i esquerra. Els maregen, magregen i esquiven. Tot per acabar amb un animal absolutament esgotat que no sap on va ni tan sols fa por degut als seus moviments lents i desorientats. A l’inici jo no l’encararia, la veritat.

I torno a dir el mateix que a la festa taurina: tot això per diversió d’un nombre de persones davant una multitud de públic que aplaudeix sense adonar-se de la utilització d’un ser viu com a mitjà per un espectacle basat en la demostració del domini d’un sobre l’altre.

Personalment em sembla una celebració innecessària, prescindible i amb cert tuf d’estupidesa quan veig als que acaben essent envestits amb les conseqüències que això pot provocar. Fins i tot he vist algun culet, com diria en Shing Shang, en accions que m’han fet riure per esperpèntiques.

Ara bé, i és com sempre una opinió personal, comparar els bous amb la festa per excel·lència de la tauromàquia és una exageració absoluta. El grau de violència, sadisme i maltracta a l’animal és absolutament diferent. En els primers no hi veig picadors que claven la vara, “banderilleros” deixant la seva empremta amb aquell estri decorat o espases i punyals en mans del matador per acabar assassinant.

En els bous no hi ha com a finalitat la mort de l’animal, en els toros si. No s’entreguen parts de l’animal un cop esquarterat com a trofeu de la superioritat de l’home sobre la bestia. La sang forma part de la coreografia d’uns i no dels altres. La continuada i acarnissada intervenció dolorosa i sagnant sobre ell no esta present a tots dos.

En el que si que coincideixen és en l’escarni d’un animal, en utilitzar-lo com a eina de diversió, en marejar-lo fins a l’extenuació i aplaudir per fer-ho.

Per tant, tot i les diferencies, si s’acabés amb aquesta festa tampoc passaria res. Podrien agafar l’exemple de la meva ciutat i fer uns toros embolats de fibra de vidre i ferro. O és que aquests no pateixen i ja no fa gràcia la festa?

Salut.